YELLOW SUBMARINE !!

Quin no coneix els beatles? Quan vegades deus haver escoltat la seva música? Talvegada, fins i tot ets un beatlemaníac.
Poques formacions musicals inclouen dins dels seus seguidors persones d'edat tan contrastades! Els i les alumnes de cinquè i sisè curs hem treballat aquesta cançó amb flauta i hem estudiat un poc la seva trajectòria musical. Mira't aquest video i submergeix-te en aquest submarí Ahh!! i que tenguis bon viatge!

UN CONTE FET ENTRE TOTS

Vam provar de fer una història entre tots. Vam treure el pot de sorts, i vam escriure una frase cadascun. El conte resultant és aquest:

Hi havia una vegada un ca que nomia Bruc i tenia l'orella negra i el cos i les potes blanques.

Tenia un amo que nomia Marc.

En Bruc va tenir sis fills i es va morir.

Després va pujar al cel i es va trobar amb Déu.

I Déu el va resucitar.

I en Marc es va posar content.

I li canviar el nom i nomia Busquis.

I és sis cussets van tornar grossos.

En Marc i en Busquis és van anar de picnic i en Busquis va tornar gras.

I van anar a un bosc i es van perdre i no podien sortir.

Van trobar un monstre molt pudent.

I van començar a córrer i se van amagar a un arbust.

El monstre els va trobar, van començar a córrer i en Marc va caure .

En Marc tenia sang al genoll i no es podia aixecar .

El ca va sortir i va cercar ajuda lladrant i la gent el sentí el seguí i el van dur a en Marc.

La gent que el va sentir van cridar a l'ambulància i va venir ràpidament.

I els metges el van curar i se'n van anar contents a casa .

I en Marc per donar-los les gràcies els va comprar un altre ca perquè juguessin i li va posar Bruc.

En Busquis es va menjar un tap i ... cap al veterinari!

L´operació va sortir malament i es va morir.

Després van comprar una cussa i es van enamorar amb en Bruc.

Tot el dia es seguien.

Eren molt feliços, un dia en Marc es va donar compte que la cussa estava embarassada.

I quan es ca va néixer van viure feliços per sempre

AUTORS: Tots els fillets i filletes de 4tA

EXCURSIÓ AL BARRANC D'ALGENDAR

Dilluns dia 17 de març vam anar al Barranc d'Algendar. Allà, a més de reconèixer i dibuixar algunes plantes, vam llegir la llegenda d'En Revull, i vam anar al Pas d'En Revull o de sa Penya Fosca.A vegades el pas era ple de verdet, i havíem d'anar d'un en un.Altres passàvem per un passadís de roca que venia justet per una persona.
Si enRevull va passar per allà i hi va viure un temps, era que tenia molta gana i molta por!

UNA HISTÒRIA ENTRE TOTS

Us presentam la història que vam crear entre tots el darrer dia del segon trimestre.
( Cada alumne pensava una frase i el següent havia de continuar la història)

El resultat? ...

PERDUTS AL BOSC!

Hi havia una vegada dos fillets que es van perdre en un bosc.
Es van trobar un llop.
Van començar a córrer.
Mentre corrien van trobar més animals.
Entre els animals hi havia la seva pròpia serp que havia fuit de ca seva.
La serp va fugir perquè no li donaven menjar.
El llop es va perdre pel bosc.
Es va fer de nit.
Va trobar un pou i va caure dins.
Els fillets van continuar corrent perquè els animals havien tornat pillos.
Els animals tenien fam i es volien menjar els fillets.
Els fillets es van amagar i els animals van seguir per envant.
Van anar a parar damunt una molla , van rebotar i van anar damunt una roca.
Des de dalt la roca veuen la lluna i es comencen a dormir.
Quan es van despertar es van trobar rodejats d'animals.
Van botar damunt els animals, es van posar a córrer i després es van trobar amb un llenyataire.
El llenyataire els volia matar.
Van veure una casa i hi van entrar.
Com que la casa no era resistent el llenyataire la va rompre amb una destral.
Va aparèixer en Tarzan. Els va salvar i els va refugiar dalt d'un arbre.
Dalt l'arbre hi havia en Goku que els hi va deixar el nivolat per tornar a ca seva.

FI

Visita al barranc d'Algendar

Abans de començar les vacances vam anar d'excursió al barranc d'Algendar.

Vam reconèixer plantes. Algunes eren ben polides!









Les vam dibuixar.





A mitjan camí ens vam desviar cap el Pas d'en Revull i vam llegir la llegenda.




Va ser divertit perquè vam fer el mateix recorregut que devia fer en Revull quan l'encalçaven per allà.

ACTIVITATS DE MÚSICA PER A NO AVORRIR-SE

Aprendre Música és una colecció d 'activitats dirigides a l'aprenentatge del llenguatge musical, creades per Octavi Soler, professor de música de primària de la Comunitat Valenciana. Els recursos que es publiquen en aquesta pàgina estan dirigits a l'Educació Infantil i Primària, tot i que poden ser útils en Escoles de Música i cursos preparatoris del Conservatori per a fillets i filletes. En aquestes activitats podeu reforçar continguts que hem après a l'aula de música. Per a accedir a la pàgina heu de clicar damunt aquest enllaç que posa Aprendre Música. Esper que vos agradi.

UN ALTRE INSTRUMENT DE VENT-FUSTA

En Francesc ens va dur el seu oboè, com estudiàvem l'orquestra, vam xerrar que és un instrument que té una funció molt important, perquè abans de començar a sonar la peça musical, toca la nota La que afina a tota l'orquestra. L'oboè és un instrument de vent, de llengüeta doble, de la família de la fusta i que, a diferència del clarinet, consta d'un tub cònic. La llengüeta està constituïda per 2 fines làmines de canya que baten l'una contra l'altra en vibrar, quan l'aire passa entre elles.

El material emprat per a fer aquestes llengüetes és la canya comuna, la que podem trobar al costat d'un riu. En un concert els intèrprets d'instruments de llengüeta ( clarinet, oboè, fagot,...) en els passatges que no toquen, llepen les canyes, per mantenir un grau d'humitat i elasticitat del material que permeti treure el millor so de l'instrument.
Després en Francesc ens ha deixat tocar l'instrument. Hem disfrutat molt provant de sonar-lo!!

INSTRUMENTS DE VENT-FUSTA

Na Sara ens ha duit la seva flauta travessera i ens ha explicat diferents coses sobre l'instrument. L'embocadura consisteix en un forat que s'ha bufar dins d'un tub i així la columna d'aire de l'instrument vibra i produeix el so. Quan totes les claus de l'instrument estan tancades, el so és greu. A mida que es destapen els forats, el so es de cada vegada més agut. El seu so recorda als ocells. Les flautes travesseres que coneixem són de metall, però s'inclouen dins la família de vent-fusta. El motiu d'això s'ha de cercar en l'història i l'evolució de l'instrument, ja que fins el segle XIX estaven construïdes de fusta. Les flautes sonen quan es fa vibrar la columna d'aire que tenen dins el tub.El seu tub cilíndric medeix uns 67 cms.

Després hem provat de sonar la flauta, que difícil que és!!! Na Sara ens ha dit que has de provar-ho de tocar un poc cada dia.

Gràcies Sara hem disfrutat molt amb el teu instrument!!

ENTREVISTA ALS AVIS

ENTREVISTA ALS AVIS

A la nostra classe va sorgir el tema de que els avis sempre ens diuen que les coses han canviat molt de quan ells eren fillets: les modes, l'escola, l'educació...

Vam decidir demanar-los què havia canviat i vet aquí el resum del que ens han contat.

CONTI'NS COSES DE L'ESCOLA D'AQUELL TEMPS:

Les escoles eren de fillets o de filletes, però sempre separats. Les classes es feien en castellà.

L'escola era dels 6 als 14 anys com a molt, no hi havia Ed

ucació Infantil

Si anaves a Ca-los, entraven a escola a les 7:30 del matí i feien Estudi fins les 8:15, anaven a missa i sortien a les 9, anaven a berenar fins les 9:30 i tornaven a classe fins les 12:30. Dinàven a ca seua i a les 15 tornaven a entrar fins les 19 (la darrera hora tornava a ser Estudi). A vegades els dijous anaven d'excursió. Els dissabtes també hi havia classes.

Hi havia escoles de monges per a filletes.

Era molt important memoritzar les taules de multiplicar, les províncies..., perquè no hi havia ordinadors ni calculadores.

Només hi havia un llibre de text on hi era tot el que

havies d'aprendre: aritmètica, gramàtica, lectura, cal·ligrafia, història, geometria, religió, dibuix, urbanitat. Cada dia demanaven la lliçó i el Catecismo

També podies aprendre mecanografia o comptabilitat.

Els capvespres les filletes feien Labors (cosir, brodar: punt de creueta, punt enrera, fer ganxet), i te podies brodar la dot (que era el que s'enduien quan es casaven: llençols, tovalloles, estovalles...)

A l'hora del pati els jocs eren: mèrvols, cércol, futbol, la pastera, la xaranga, la baldufa, las cuatro esquinas, a la “marequinca”, el diábolo, l'anellet, la puça, el

mocador, escarabat-bum-bum, la bandereta, a “cunio-cotxon”, a botar juli, a “acera-acera”, a l'aranya, amb nenes de roba, ...

Estava de moda jugar amb els “recortables” (les filletes), i fer col·leccions d'estampes de futbol, d'en Pinotxo, d'en Cristóbal Colón, de flors ... Les fotos eren e

n blanc i negre.

Als mestres se'ls rallava de vostè i se'ls deia: Don Juan, o Doña Margarita...

Els pupitres eren de dos en dos

Per anar a escola tots duien un uniforme o una bata, tots igual. Sempre anaven a la mateixa aula, amb la mateixa mestra.

Si feien els pillos els castigàven i els posaven de cara a la paret, o de genolls, o amb un llibre a dalt del cap, o se'ls donava una galtada .

Abans de començar les classes resaven i cantaven el “Cara al Sol”, i entraven a les classes en fila índia.

Anaven a escola a peu, tan si plovia com no

Solien anar a fer feina ben prest, alguns als 14 anys. Altres als 9 o 10 anys ja treballaven

Els pagesos anaven a una escola enmig del camp on només hi havia una classe amb els fillets i filletes de totes les edats mesclats. Alguns no podien anar-hi i només anaven a una cotxeria els diumenges quan baixaven a poble per anar a missa.

Aquesta és una classe de l'escola Joan Benejam, l'any 1976, el mestre era D. Pablo Capella, besavi de n'Eva. Mirau-los que seriosos que estan tots!

COM ERA LA MODA?

Avui en dia els joves es vesten de manera més informal. En aquell temps s'anava, sobre tot els diumenges, amb “traje”, corbata i abric.

Les dones anaven amb vestits o faldes que tapassin els genolls, i les camises ben embotonades fins el coll.

Les dones i les filletes no duien mai calçons llargs ni curts. Duien un vestit de percal i a l'hivern calces curtes.

Els diumenges anàven a missa i les dones havien de dur una mantellina.

Els fillets duien, estiu i hivern, calçons curts fins els 13 o 14 anys, després duien calçons golf o bombatxos fins als 18 que es posaven calçons llargs.

Per Sant Joan la gent es ben mudava per anar al caragol d'Es Born. Les dones es posaven una paiola (pamela), uns guants, un collar i anelletes i un vestit nou ben polit. Els homes es posaven un capell de galeta i un “traje” ben polit amb una clavellina.

La gent anava molt aclarida. Les monges eren molt rectes i si no duies les ungles netes o l'uniforme, te feien tornar a casa.

Cap als anys seixanta es duien faldes de quadres, sabates de xarol, i s'escoltava la música pop. Es va posar de moda els ponchos de llana. Més envant va venir la moda dels calçcons molt acampanats i molts collars pel coll.

Els diumenges capvespre era moda anar al cine o a ballar. Sortien molt poc pels carrers.

Una àvia anglesa diu que allà duien faldes curtes, botes llargues amb punta estreta, les corbates eren com un cordó. Les dones duien el cabells escarpats (inflats), no tenien tele ni DVD, ni ordinadors...

Aquesta altra escola és la que l'avi d'en Martí anava allà a l'Argentina. Fixau-vos que ben vestits, pentinats i amb el mateix posat.

QUÈ VOLIA DIR SER BEN EDUCAT?

Se podia jugar pel carrer perquè hi havia pocs cotxes, passaven carros estirats per bísties.

Ser amable era i és:

• cedir el lloc a una persona major si no queda més lloc per seure, ajudar-lo a travessar

• baixar de l'acera per deixar passar a una persona major o una dona amb un cotxet.

• callar quan una persona major xerrava,

• no eixecar-te de la taula fins que tothom hagués acabat de menjar,

• tenir molt de respecte per les persones majors

• tractar de vostè a pares, avis o persones majors

• no mal contestar als pares ni avis ni mestres. Demanar les coses per favor, donar les gràcies.

• creure'ls: si t'enviaven a fer alguna cosa no podies que no. No importava que et pigassin, amb la mirada t'ho deien tot. Ho havies de fer sense remugar.

• Portar-se molt bé a escola

• Abans de menjar es resava, i al fosquet moltes famílies passaven el rosari. El menjar es posava a taula i no es podia queixar ningú del que hi havia. Les berenetes eren de: pa amb xocolata (qualque vegada), pa amb oli i sucre.... No es triava el que s'havia de menjar.

INSTRUMENTS DE CORDA FREGADA

En Quim ens va dur els dos violoncels perquè coneixèssim el seu instrument. Vam reconèixer diverses parts com:
el pont, les cordes, les clavies, el cargol, el batedor, la pica, els afinadors i el cinturó que subjecta l'instrument perquè no ens caigui. Normalment es toca amb l'arquet on vam veure les cerdes que fa molt temps es feien amb pèls de coa de cavall i la ressina que es posa a l'arc perquè es subjecti damunt les cordes.
Per tant, els instruments de corda fregada es caracteritzen pel fet que les cordes es toquen fregant-les amb un arc i que també es poden fer sonar pinçant-les amb els dits; se’n diu Pizzicato.
Vam veure que es necessitava molt temps per saber tocar el violoncel.

COSTUMS D'ABANS

COSTUMS D'ABANS

Hem demanat als nostres pares i als nostres avis com era la seva vida quan tenien la nostra edat i ens han contat MOOOOLTES! coses que no sabíem.

Mirau què ens han dit de quan anaven a escola:

• Els fillets anaven amb els fillets i les filletes amb els filletes.
• Per entrar a classe feien files i algú recorda que cantaven "Los arqueros".
• Els feien resar quan entraven.
• Només tenien un llibre: Enciclopedia Álvarez.
• Duien uniforme.
• Es dirigien al mestre de vostè i mai se'ls podia fer el contrari.
• No podien escriure amb la mà esquerra.
• Les classes es feien en castellà.
• Es donava: Gramàtica, Aritmètica i Història. Uns altres recorden que es feia "Urbanidad" i Educació Física.
• Les filletes cosien, feien "labores", "bolillos", brodar, tocaven piano, feien comptes, resar el rosari cada dia...
• Hora de pati els donaven un got de llet.
• Els dimecres anaven a confessar i els dijous a missa.
• Un avi ens ha contat que era temps de guerra i quasi no hi va anar a escola.
• Un altre hi va anar tres mesos i quan va acabar la guerra va anar al seminari per aprendre.
• A un d'ells son pare el va llogar a un lloc per fer de missatge als nou anys (hem après que missatge té més d'un significat).

També han recordat que de vegades no es portaven prou bé i els mestres... ELS CASTIGAVEN!
I els càstigs d'abans sí que no es semblen als d'ara! Llegiu... llegiu i veureu!

• Castigaven "cara a la pared", agenollats davant una imatge per demanar perdó, els feien ajuntar els dits i el mestre els pegava amb un regle, els posaven orelles d'ase, els feien copiar un munt de vegades que es portarien bé, els feien aguantar llibres a cada mà amb els braços en creu, aixecar "patilles"...
• Alguns tenien una espècie de carnet on el mestre feia una senyal amb un punxó si es portaven malament o no feien la feina.
• Els pegaven amb el regle si escrivien amb la mà esquerra.
• Quedaven castigats a l'escola quan els altres se n'anaven a casa. Pegaven "cascarros", els obligaven a quedar a "permanències", els duien al despatx de director, els donaven bufetades sense explicacions...

De tot açò que hem posat en comú i hem comentat ens ha quedat la impressió que ara l'escola és millor.

Quant als costums i com s'entretenien ens han dit que:

• Solien seure a la fresca.
• A l'estiu buidaven síndries i melons i feien fanalets.
• Jugaven a futbol, però la pilota era de pedaç.
• També jugaven a mèrvols, a la corda, xaranga, amb nenes (però les feien amb roba), amb baldufes, "a la mare quinca", a l'espardenya, cuina "coxon", fer pestellet, amb arcs i fletxes, a "juli", amb cercles, a ple, amb taps...

Alguns d'aquests jocs els coneixem o hi jugam també noltros, però d'altres... no en sabem res!

• Ens han contat que alguns capvespres solien anar a fer voltes i que anaven de "Ses palmeres" al Born i tornar o de casa al Born, fins els pins i tornar (açò no ha baratat gaire!)
• Alguns han recordat que els dijous solien sortir a passejar amb la classe.
  
• Els diumenges capvespres anaven al cine.
• L'edat que començaven a sortir varia bastant segons qui ha explicat els seus records: alguns ho feien de prest (10-12 anys) i d'altres quasi no hi anaven a passejar i si ho feien era a partir dels 15 o 16 anys.
  

APARELL DIGESTIU

Esteim estudiant l'aparell digestiu i per fer-nos una idea de les mides del tub digestiu ens vam agrupar de sis en sis i vam fer la següent experiència:

• Vam repassar la silueta d'un fillet/a.

• Vam tallar una tira de cartolina de 28 que representava l'esòfag i la faringe.

• Vam dibuixar un estómac de 15 cm.

• Vam medir un fil de llana de 7 m que figura que és l'intestí prim i una tira de paper d'1 m i 50 cm quer representa l'intestí gruixat.

El que més ens ha estranyat més és que:

• l'intestí gruixat va ser molt mal de compondre dins la silueta.

• EL NOSTRE TUB DIGESTIU ESTIRAT NO HI CABRIA DINS LA NOSTRA CLASSE !!!

Aquest trimestre esteim estudiant el cos humà.

En grups hem construit un aparell digestiu en mides reals i l'hem col·locat a dins d'un dels nostres cossos, que abans havíem repassat.


Ens han quedat...AUTÈNTICS

I hem après:

• Les mides reals de l'aparell digestiu.
• Els excrements son les substancies que no són bones
• El tub digestiu estirat es mooooolt més llarg que la nostra alçada
• L'intestí gruixat és molt mal de colocar!
• L'intestí prim està molt i molt enrevoltat.
  

UNA INSTAL·LACIÓ A PLÀSTICA

• Na Rosa ens va dir que duguéssim 3 ó 4 objectes diferents de casa sense dir-nos per a què servirien.

• Hem fet grups i amb els objectes que hem replegat ens hem espavilat per construir una figura humana.

• Aquí teniu els personatges que ens han sortit i els autors de les obres.
  

UNA INSTAL·LACIÓ

A hora de Plàstica hem fet una instal·lació.

Cada persona havia de dur 4 objectes de casa i no sabíem per a què servirien.

Hem fet grups de 3 o 4 persones i hem els objectes hem compost un cos imaginari.

El nostre grup estava format per: Marc,Júlia B,Xavier M, i Eva. La nostra obra es titula “JUEXAMA”.

Figura que hi ha una dona que du un pom-pom dalt es cap, i menja un polo de colors.

Suvora hi ha el seu home que dorm com un tronc, i al costat el moix que no es desferra de la seva pilota. També hi ha un tigre que encalça a un cavall que tropissa amb una pedra, i el tigre du els cabells com unes ales.

Noltros érem: En David, en Miguel, n'ïker i na Neus
La nostra obra es titula: "Plasi el pescador"
Figura que és un home pescador que ha pescat un peix. Du ulleres de sol, un tatoo, un rellotge i té un juguet. Té els cabells llargs i un serrell.

El nostre grup esta format per: Bruno, Victor, Noemi, Julia.D

La nostra obra es titula “ FRIKY BOMBY”
En Friky Bomby es molt alt i te es cap molt petit. Esta content. Te un braç mes llarg que s'altre. Una camiseta i una gorra i una pistola. Beu fanta amb una canyeta.Te una taula i una bandeja que dintre hi ha menjar.
Te una medalla i un collar.

Al nostre grup som: en Damià, en Llorenç, en Maurici i en Diego
La nostra obra es titul·la L'HOME AMB OBJECTES.
És un home que fuma i du ulleres de sol i té moltes medalles.
El seu cos està format per molts d'objectes

El nostre grup està format per: n'Isaac, en Martí i na Sara
La nostra obra es titula:·EL NEN VIATGER".
És un nen que sempre està viatjant, un dia que se n'anava de viatge es va retrassar. I després un avió que aterrava es va posar enmig i l'avió el va atropellar i el va matar.

El nostre grup està format per: Biel, Natàlia, Raül i Teresa.
La nostra obra es titula: "ROOBODOG"
El cap és un colador, les cames un globus, un estoig fa de cos, una cullera de braç, un ca que passeja menja patates