A la nostra classe va sorgir el tema de que els avis sempre ens diuen que les coses han canviat molt de quan ells eren fillets: les modes, l'escola, l'educació...
Vam decidir demanar-los què havia canviat i vet aquí el resum del que ens han contat.
CONTI'NS COSES DE L'ESCOLA D'AQUELL TEMPS:
Les escoles eren de fillets o de filletes, però sempre separats. Les classes es feien en castellà.
L'escola era dels 6 als 14 anys com a molt, no hi havia Ed
ucació Infantil
Si anaves a Ca-los, entraven a escola a les 7:30 del matí i feien Estudi fins les 8:15, anaven a missa i sortien a les 9, anaven a berenar fins les 9:30 i tornaven a classe fins les 12:30. Dinàven a ca seua i a les 15 tornaven a entrar fins les 19 (la darrera hora tornava a ser Estudi). A vegades els dijous anaven d'excursió. Els dissabtes també hi havia classes.
Hi havia escoles de monges per a filletes.
Era molt important memoritzar les taules de multiplicar, les províncies..., perquè no hi havia ordinadors ni calculadores.
Només hi havia un llibre de text on hi era tot el que
havies d'aprendre: aritmètica, gramàtica, lectura, cal·ligrafia, història, geometria, religió, dibuix, urbanitat. Cada dia demanaven la lliçó i el Catecismo
També podies aprendre mecanografia o comptabilitat.
Els capvespres les filletes feien Labors (cosir, brodar: punt de creueta, punt enrera, fer ganxet), i te podies brodar la dot (que era el que s'enduien quan es casaven: llençols, tovalloles, estovalles...)
A l'hora del pati els jocs eren: mèrvols, cércol, futbol, la pastera, la xaranga, la baldufa, las cuatro esquinas, a la “marequinca”, el diábolo, l'anellet, la puça, el
mocador, escarabat-bum-bum, la bandereta, a “cunio-cotxon”, a botar juli, a “acera-acera”, a l'aranya, amb nenes de roba, ...
Estava de moda jugar amb els “recortables” (les filletes), i fer col·leccions d'estampes de futbol, d'en Pinotxo, d'en Cristóbal Colón, de flors ... Les fotos eren e
n blanc i negre.
Als mestres se'ls rallava de vostè i se'ls deia: Don Juan, o Doña Margarita...
Els pupitres eren de dos en dos
Per anar a escola tots duien un uniforme o una bata, tots igual. Sempre anaven a la mateixa aula, amb la mateixa mestra.
Si feien els pillos els castigàven i els posaven de cara a la paret, o de genolls, o amb un llibre a dalt del cap, o se'ls donava una galtada .
Abans de començar les classes resaven i cantaven el “Cara al Sol”, i entraven a les classes en fila índia.
Anaven a escola a peu, tan si plovia com no
Solien anar a fer feina ben prest, alguns als 14 anys. Altres als 9 o 10 anys ja treballaven
Els pagesos anaven a una escola enmig del camp on només hi havia una classe amb els fillets i filletes de totes les edats mesclats. Alguns no podien anar-hi i només anaven a una cotxeria els diumenges quan baixaven a poble per anar a missa.
Aquesta és una classe de l'escola Joan Benejam, l'any 1976, el mestre era D. Pablo Capella, besavi de n'Eva. Mirau-los que seriosos que estan tots!
COM ERA LA MODA?
Avui en dia els joves es vesten de manera més informal. En aquell temps s'anava, sobre tot els diumenges, amb “traje”, corbata i abric.
Les dones anaven amb vestits o faldes que tapassin els genolls, i les camises ben embotonades fins el coll.
Les dones i les filletes no duien mai calçons llargs ni curts. Duien un vestit de percal i a l'hivern calces curtes.
Els diumenges anàven a missa i les dones havien de dur una mantellina.
Els fillets duien, estiu i hivern, calçons curts fins els 13 o 14 anys, després duien calçons golf o bombatxos fins als 18 que es posaven calçons llargs.
Per Sant Joan la gent es ben mudava per anar al caragol d'Es Born. Les dones es posaven una paiola (pamela), uns guants, un collar i anelletes i un vestit nou ben polit. Els homes es posaven un capell de galeta i un “traje” ben polit amb una clavellina.
La gent anava molt aclarida. Les monges eren molt rectes i si no duies les ungles netes o l'uniforme, te feien tornar a casa.
Cap als anys seixanta es duien faldes de quadres, sabates de xarol, i s'escoltava la música pop. Es va posar de moda els ponchos de llana. Més envant va venir la moda dels calçcons molt acampanats i molts collars pel coll.
Els diumenges capvespre era moda anar al cine o a ballar. Sortien molt poc pels carrers.
Una àvia anglesa diu que allà duien faldes curtes, botes llargues amb punta estreta, les corbates eren com un cordó. Les dones duien el cabells escarpats (inflats), no tenien tele ni DVD, ni ordinadors...
QUÈ VOLIA DIR SER BEN EDUCAT?
Se podia jugar pel carrer perquè hi havia pocs cotxes, passaven carros estirats per bísties.
Ser amable era i és:
cedir el lloc a una persona major si no queda més lloc per seure, ajudar-lo a travessar
baixar de l'acera per deixar passar a una persona major o una dona amb un cotxet.
callar quan una persona major xerrava,
no eixecar-te de la taula fins que tothom hagués acabat de menjar,
tenir molt de respecte per les persones majors
tractar de vostè a pares, avis o persones majors
no mal contestar als pares ni avis ni mestres. Demanar les coses per favor, donar les gràcies.
creure'ls: si t'enviaven a fer alguna cosa no podies que no. No importava que et pigassin, amb la mirada t'ho deien tot. Ho havies de fer sense remugar.
Portar-se molt bé a escola
Abans de menjar es resava, i al fosquet moltes famílies passaven el rosari. El menjar es posava a taula i no es podia queixar ningú del que hi havia. Les berenetes eren de: pa amb xocolata (qualque vegada), pa amb oli i sucre.... No es triava el que s'havia de menjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada